| dbo:abstract
|
- Heteronomia de la voluntat és un terme que es fa servir en filosofia i en psicologia.Aquesta expressió defineix l'acció que està influenciada per una força exterior a la voluntat de l'individu, considerant aquesta acció com a "no moral" (ni moral ni immoral). És a dir, el cas en què la voluntat no està determinada per raó del subjecte, sinó per allò que és aliè a ella: la voluntat d'altres persones, les coses del món, la sensibilitat, la voluntat divina, etc. El concepte d'heteronomia implica negar l'existència de la llibertat (determinisme).En contraposició existeix el concepte de voluntat autònoma. (ca)
- الحكم الغيري بمعنى أن تحكم الفرد والجماعة قوة خارجة عنهما، كما الحال في الغزو العسكري. وهو ضد الحكم الذاتي. (ar)
- Heteronomie (von altgriechisch ἕτερος heteros ‚anders‘, ‚fremd‘ und νόμος nómos ‚Gesetz‘) ist im Gegensatz zur Autonomie die Fremdgesetzlichkeit bzw. -bestimmtheit und bedeutet die Abhängigkeit von fremden Einflüssen bzw. vom Willen anderer. Romano Guardini, der selbst kein dialektisches Verhältnis, sondern eine polare Spannungseinheit zwischen Autonomie und Heteronomie gegeben sieht, hat aufgrund der abschätzigen Wertung des Begriffs den Begriff Allonomie (von altgriechisch ἄλλος állos, deutsch ‚anders‘, ‚anders beschaffen‘, ‚verschieden‘) eingeführt. Seit Immanuel Kant wird der Begriff Heteronomie als Gegenbegriff zur Autonomie im Sinne der Willensfreiheit gebraucht. Aber schon bei ihm ist Heteronomie nicht gleichbedeutend mit uneingeschränkter Fremdbestimmung, die keine Eigenverantwortung mehr kennen würde. Heteronomie kann auch selbst gewählt werden. (de)
- Heteronomia norberak ezarri ez dituen arauen arabera edo horien mendean egotea da. Autonomiaren aurkako kontzeptua da. (eu)
- Heteronomy refers to action that is influenced by a force outside the individual, in other words the state or condition of being ruled, governed, or under the sway of another, as in a military occupation. Immanuel Kant, drawing on Jean-Jacques Rousseau, considered such an action nonmoral. It is the counter/opposite of autonomy. Philosopher Cornelius Castoriadis contrasted heteronomy with autonomy by noting that while all societies create their own institutions (laws, traditions and behaviors), autonomous societies are those in which their members are aware of this fact, and explicitly self-institute (αυτο-νομούνται). In contrast, the members of heteronomous societies (hetero = others) attribute their imaginaries to some extra-social authority (e.g., God, the state, ancestors, historical necessity, etc.). (en)
- La heteronomía es un concepto que se aplica a un ser que vive según reglas que le son impuestas, y que en el caso del ser humano se soportan contra la propia voluntad o con cierto grado de indiferencia. Según Cornelius Castoriadis, se distingue el dominio de la heteronomía (sumisión inevitable del individuo a la socio-política o a la socio-religión, lo que implica pérdida de la libertad moral) de la autonomía (capacidad de establecerse a sí mismo las propias leyes o normas). Por otra parte, Kant evita observar la propia moral como el espacio donde se establece la sumisión a las normas, el respeto a los poderes establecidos y la conformidad a las exigencias de la razón, pues sostiene que la razón moral (que la califica de práctica), no se define (dominio por excelencia de la heteronomía) sino a través de la libertad. De acuerdo a la filosofía de Kant, la voluntad se puede determinar por dos principios: la razón o la inclinación. Entonces, cuando se trata de la razón dirigiendo el modo de actuar de la voluntad, se dirá que la misma es autónoma, pero por el contrario, cuando es la inclinación, los apetitos sensibles del hombre, lo que fundamentalmente determina el comportamiento de la voluntad, estaremos en condiciones de hablar de una voluntad heterónoma. (es)
- L’hétéronomie est le fait qu'un être vive selon des règles qui lui sont imposées, selon une « loi » subie. L'hétéronomie est l'inverse de l'autonomie, où un être vit et interagit avec le reste du monde selon sa nature propre. Chez l'être humain, l'hétéronomie représente l'impossibilité concrète ou l'incapacité morale à se donner ses propres lois et à se régir d'après elles ; l'autonomie est chez l'humain la faculté de vivre et d'agir selon ses propres forces, motivation et morale. Il y a ainsi un double aspect externe : violence concrète d'une relation ou d'un système de pouvoir ; et interne : endoctrinement idéologique, pression sociale. La notion d'hétéronomie est très proche de celle d’aliénation bien que celle-ci soit tenue pour plus floue, moins technique (sauf chez Marx). L'épître aux Galates est l'un des rares textes de l'Antiquité qui discute de l'hétéronomie religieuse. On peut élargir les notions d'autonomie et d'hétéronomie à tout système, notamment vivant, et en particulier à un écosystème : cela mène alors aux questions d'exploitation, de dégradation, de destruction de la nature. (fr)
- Heteronomi adalah sikap manusia dalam bertindak dengan hanya sekadar mengikuti atural moral yang bersifat eksternal, suatu baik hanya karena sesuai dengan aturan moral dengan menggunakan prisip pembiaran sesuatu selain hukum moral untuk menentukan apa yang mesti dilakukan dalam bertindak, dan disertai perasaan takut atau bersalah, Heteronomi ini di kemukakan oleh seorang filosof bernama Imanuel kant. Sumber lain menjelaskan bahwa heteronomi adalah suatu hal yang ketergantungan pada undang-undang atau kuasa orang lain. Pada sikap heternomi aturan moral bersifat eksternal. Pada sikap otonom hukum atau aturan moral itu bersifat internal, karena sudah menjadi hukum moral dalam dirinya. Dalam arti tertentu dia sudah meciptkan hukum moral dalam dirinya dengan kata lain orang yang ototonom adalah orang yang bertindak berdasarkan hukum moral yang telah tertulis dalam batin. Salah satu jenis Heteronomi adalah adat istiadat. Menurut padangan tradisional adat istiadat di Indonesia harus ditaati oleh orang-orang disekitarnya, dalam hal ini dapat diartikan harus melakukannya walaupun tidak mengerti arti dan maksudnya atau tidak adat tersebut. Hal tersebut dalam aturan adat harus dilakukan semata-mata karena itu memang sebuah adat, dan harus dipenuhi segala macamnya. Dalam agama Kristen misalnya sebenarnya yang memegang pendapat serupa tentang etika Kristen: Hukum Allah harus ditaati begitu saja karea itulah hukum Allah terpasa dipatuhi karena diperintahkan. Tentu harus diakui bahwa pola etika heronom ini memang memuaskan banyak orang. Khususnya karena menawarkan keamanan bagi jiwa dan hati nurani. (in)
- L'eteronomia (dal greco antico ἕτερος éteros «diverso, altro» e νόμος nómos «legge, governo») in sociologia e nell'etica è la condizione per cui un soggetto (individuale o collettivo) agisce ricevendo fuori da se stesso la norma e la ragione della propria azione, attribuendone dunque la colpa, la responsabilità, la vergogna ecc. ad altri all'infuori di sé. Il termine è storicamente attribuito al filosofo Immanuel Kant. Nel 1961 il concetto di eteronomia in campo sociologico è stato documentato scientificamente dallo psicologo sociale statunitense Stanley Milgram, attraverso il famoso Esperimento di Milgram. Fu anche usato nel 1971 dal dottor Philip Zimbardo per descrivere gli effetti sociali e psicologici dell'esperimento carcerario di Stanford. In filosofia, e in particolare in filosofia politica, alcuni autori tracciano un legame tra eteronomia e strutture politico-sociali. Il filosofo Cornelius Castoriadis ha fortemente contrastato il carattere di eteronomia (cioè quasi di alienazione, in ottica socialista) di tutte le società fondate su istituzioni (dunque leggi, tradizioni e comportamenti rituali) anteponendovi quello di autonomia, nel senso di autoemancipazione ed autogoverno dei singoli: senza pertanto attribuire ad altre entità esistenti o immaginarie alcuna autorità che sia "extra-sociale" (ad esempio Dio, lo Stato, gli antenati, la necessità storica, ecc). (it)
- Heteronomie is het niet in staat zijn om zelf de eigen wil te bepalen, maar het volgen van de regels van anderen. Daarmee staat het in tegenstelling tot autonomie, het vermogen van het menselijk individu om zelfstandig beslissingen te nemen. Het onvermogen kan een gevolg zijn van geboden en verboden van buitenaf, zoals wetgeving, maar ook van allerlei andere zaken die - al dan niet onwillekeurig - het handelen beïnvloeden. Te denken valt daarbij aan bijvoorbeeld de invloed van reclame, aanpassing aan de gewoonten van de eigen groep, aan de heersende culturele mores of aan de politieke ideologie in de omringende maatschappij. (nl)
- Heteronomia (gr. heteros – inny, nomos – prawo) – zachowanie polegające na poddawaniu się, przyjęciu norm ustalonych przez innych ludzi (głównym powodem ich przestrzegania są sankcje zewnętrzne). Według Sergiusza Hessena jest to stan pośredni między anomią a autonomią. Jest to drugi etap rozwoju moralnego człowieka według Jeana Piageta, który następuje między 2 a 9 rokiem życia. (pl)
- Heteronomia (do grego heteros, "diversos" + nomos, "regras") é um conceito criado por Kant para denominar a sujeição do individuo à vontade de terceiros ou de uma coletividade. Se opõe assim ao conceito de autonomia onde o ente possui arbítrio e pode expressar sua vontade livremente. É um conceito básico relacionado ao Estado de Direito, em que todos devem se submeter à vontade da lei. Se opõe também a anomia que é a ausência de regras. (pt)
|
| rdfs:comment
|
- Heteronomia de la voluntat és un terme que es fa servir en filosofia i en psicologia.Aquesta expressió defineix l'acció que està influenciada per una força exterior a la voluntat de l'individu, considerant aquesta acció com a "no moral" (ni moral ni immoral). És a dir, el cas en què la voluntat no està determinada per raó del subjecte, sinó per allò que és aliè a ella: la voluntat d'altres persones, les coses del món, la sensibilitat, la voluntat divina, etc. El concepte d'heteronomia implica negar l'existència de la llibertat (determinisme).En contraposició existeix el concepte de voluntat autònoma. (ca)
- الحكم الغيري بمعنى أن تحكم الفرد والجماعة قوة خارجة عنهما، كما الحال في الغزو العسكري. وهو ضد الحكم الذاتي. (ar)
- Heteronomia norberak ezarri ez dituen arauen arabera edo horien mendean egotea da. Autonomiaren aurkako kontzeptua da. (eu)
- Heteronomie is het niet in staat zijn om zelf de eigen wil te bepalen, maar het volgen van de regels van anderen. Daarmee staat het in tegenstelling tot autonomie, het vermogen van het menselijk individu om zelfstandig beslissingen te nemen. Het onvermogen kan een gevolg zijn van geboden en verboden van buitenaf, zoals wetgeving, maar ook van allerlei andere zaken die - al dan niet onwillekeurig - het handelen beïnvloeden. Te denken valt daarbij aan bijvoorbeeld de invloed van reclame, aanpassing aan de gewoonten van de eigen groep, aan de heersende culturele mores of aan de politieke ideologie in de omringende maatschappij. (nl)
- Heteronomia (gr. heteros – inny, nomos – prawo) – zachowanie polegające na poddawaniu się, przyjęciu norm ustalonych przez innych ludzi (głównym powodem ich przestrzegania są sankcje zewnętrzne). Według Sergiusza Hessena jest to stan pośredni między anomią a autonomią. Jest to drugi etap rozwoju moralnego człowieka według Jeana Piageta, który następuje między 2 a 9 rokiem życia. (pl)
- Heteronomia (do grego heteros, "diversos" + nomos, "regras") é um conceito criado por Kant para denominar a sujeição do individuo à vontade de terceiros ou de uma coletividade. Se opõe assim ao conceito de autonomia onde o ente possui arbítrio e pode expressar sua vontade livremente. É um conceito básico relacionado ao Estado de Direito, em que todos devem se submeter à vontade da lei. Se opõe também a anomia que é a ausência de regras. (pt)
- Heteronomie (von altgriechisch ἕτερος heteros ‚anders‘, ‚fremd‘ und νόμος nómos ‚Gesetz‘) ist im Gegensatz zur Autonomie die Fremdgesetzlichkeit bzw. -bestimmtheit und bedeutet die Abhängigkeit von fremden Einflüssen bzw. vom Willen anderer. Romano Guardini, der selbst kein dialektisches Verhältnis, sondern eine polare Spannungseinheit zwischen Autonomie und Heteronomie gegeben sieht, hat aufgrund der abschätzigen Wertung des Begriffs den Begriff Allonomie (von altgriechisch ἄλλος állos, deutsch ‚anders‘, ‚anders beschaffen‘, ‚verschieden‘) eingeführt. Seit Immanuel Kant wird der Begriff Heteronomie als Gegenbegriff zur Autonomie im Sinne der Willensfreiheit gebraucht. Aber schon bei ihm ist Heteronomie nicht gleichbedeutend mit uneingeschränkter Fremdbestimmung, die keine Eigenverantwortu (de)
- Heteronomy refers to action that is influenced by a force outside the individual, in other words the state or condition of being ruled, governed, or under the sway of another, as in a military occupation. Immanuel Kant, drawing on Jean-Jacques Rousseau, considered such an action nonmoral. It is the counter/opposite of autonomy. (en)
- La heteronomía es un concepto que se aplica a un ser que vive según reglas que le son impuestas, y que en el caso del ser humano se soportan contra la propia voluntad o con cierto grado de indiferencia. (es)
- L’hétéronomie est le fait qu'un être vive selon des règles qui lui sont imposées, selon une « loi » subie. L'hétéronomie est l'inverse de l'autonomie, où un être vit et interagit avec le reste du monde selon sa nature propre. On peut élargir les notions d'autonomie et d'hétéronomie à tout système, notamment vivant, et en particulier à un écosystème : cela mène alors aux questions d'exploitation, de dégradation, de destruction de la nature. (fr)
- Heteronomi adalah sikap manusia dalam bertindak dengan hanya sekadar mengikuti atural moral yang bersifat eksternal, suatu baik hanya karena sesuai dengan aturan moral dengan menggunakan prisip pembiaran sesuatu selain hukum moral untuk menentukan apa yang mesti dilakukan dalam bertindak, dan disertai perasaan takut atau bersalah, Heteronomi ini di kemukakan oleh seorang filosof bernama Imanuel kant. Sumber lain menjelaskan bahwa heteronomi adalah suatu hal yang ketergantungan pada undang-undang atau kuasa orang lain. Pada sikap heternomi aturan moral bersifat eksternal. Pada sikap otonom hukum atau aturan moral itu bersifat internal, karena sudah menjadi hukum moral dalam dirinya. Dalam arti tertentu dia sudah meciptkan hukum moral dalam dirinya dengan kata lain orang yang ototonom adal (in)
- L'eteronomia (dal greco antico ἕτερος éteros «diverso, altro» e νόμος nómos «legge, governo») in sociologia e nell'etica è la condizione per cui un soggetto (individuale o collettivo) agisce ricevendo fuori da se stesso la norma e la ragione della propria azione, attribuendone dunque la colpa, la responsabilità, la vergogna ecc. ad altri all'infuori di sé. Il termine è storicamente attribuito al filosofo Immanuel Kant. (it)
|
