An Entity of Type: disease, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

Bradford's law is a pattern first described by Samuel C. Bradford in 1934 that estimates the exponentially diminishing returns of searching for references in science journals. One formulation is that if journals in a field are sorted by number of articles into three groups, each with about one-third of all articles, then the number of journals in each group will be proportional to 1:n:n². There are a number of related formulations of the principle.

Property Value
dbo:abstract
  • La Llei de Bradford o Llei de dispersió de la literatura científicia és una llei bibliomètrica, enunciada per Samuel C. Bradford l'any 1934, amb la que es pretén trobar la distribució d'articles sobre un tema dins la literatura científica. Bradford diu que si es disposen les revistes científiques en ordre decreixent segons la seva producció d'articles sobre un tema, s'observa que es poden fer diferents grups. Un primer grup, anomenat "nucli", on hi ha les revistas que publiquen més sobre el tema en qüestió, i altres grups o "zones" que contenen aproximadament el mateix nombre d'articles que el nucli, amb la particularitat que el nombre de revistes en el nucli i en les successives zones es presenta amb la relació 1:n:n². En moltes disciplines aquest patró es denomina distribució de Pareto. A manera d'exemple, suposem que un investigador a l'hora de cercar informació segueix principalment un conjunt de 5 títols de revistes. Aquest seria el seu nucli de Bradford. Suposem a més que en un mes hi hagi 12 articles d'interès en aquestes revistes. I suposem també que per trobar una altra dotzena d'articles d'interès, l'investigador hagués d'accedir a unes altres 10 publicacions. Llavors per a aquest investigador el seu "multiplicador de Bradford" seria 10:5=2. O sigui, per a cada dotzena addicional d'articles, aquest investigador necessitaria veure 2 vegades més el nombre de revistes addicionals. És a dir, per a cada dotzena d'articles més hauria d'anar llegint grups de 5, 10, 20, 40, ... revistes. La majoria dels científics ràpidament s'adonen que hi ha poc de nou una vegada se surt del nucli. Diferents investigadors tenen diferents nombres de publicacions de nucli, i diferents multiplicadors de Bradford. Però el model calça bastant bé en diferents matèries, i funciona també com a model general d'interaccions humanes en sistemes socials. Tal com li passa a la llei de Zipf, amb la qual es relaciona, manca una bona explicació de per què funciona. Malgrat això, aquest coneixement és útil per exemple per als bibliotecaris. Funciona al comprovar que per a cada especialitat és suficient identificar les seves "publicacions nucli" i subscriure només aquestes. Rares vegades els investigadors necessitaran sortir d'aquest conjunt. Armat amb aquesta idea i inspirat pel famós article de Vannevar Bush As We May Think, Eugene Garfield del Institute for Scientific Information als anys 60 va desenvolupar un índex comprehensiu de com el pensament científic es propaga. El seu Science Citation Index (SCI) tenia l'efecte de facilitar la identificació de quins autors publicaven els articles que se citaven més i a quines revistes apareixien. La qual cosa va posar al descobert quelcom no esperat. Va resultar que unes poques revistes, tals com Nature i Science, serien nucli per a totes les ciències dures. El mateix patró no ocorre amb les humanitats o ciències socials, possiblement a causa que la veritat objectiva sigui més difícil d'establir o més difusa en aquestes altres branques del coneixement, i més encara en el format de les revistes de publicació periòdica. El resultat d'això és una pressió per publicar en les millors revistes científiques, i pressió a les universitats per assegurar l'accés al nucli de les revistes. La llei de Bradford es coneix també com la llei de dispersió de la literatura científica de Bradford i distribució de Bradford. Aquesta llei de distribució en bibliometria es pot aplicar a la xarxa World Wide Web. (ca)
  • Bradfordův zákon rozptylu (také jen Bradfordův zákon) je empirický bibliometrický zákon, který objevil Samuel C. Bradford. Bradford při sestavování rešerše z geofyziky zjistil, že články s požadovanou tematikou byly zveřejněné v 326 časopisech. Když tyto časopisy rozčlenil na tři skupiny tak, aby v každé byl přibližně stejný počet článků, v první skupině bylo 9 časopisů s 429 články, v druhé 59 časopisů se 499 články a v poslední 258 časopisů s 404 články. Podobnou zákonitost zjistil i při jiných rešerších. Na základě toho formuloval zákon rozptylu informací. Počet časopisů X je věnovaný určité problematice, tyto časopisy nazývané také klíčové časopisy představují jádro znázorněné centrálním kruhem. Okolo kruhu je možné vytvořit mezikruží tak, že do prvního mezikruží umístíme tolik dalších nejbližších časopisů, aby počet článků o dané problematice byl stejný v mezikruží i v jádře. Matematicky: X:Y:Z = X:nX:n²X = 1:n:n² Platnost zákona experimentálně dokázal na více tematických oblastech a zjistil, že n = 5. Bradfordův zákon je možné využít při hodnocení informačních pramenů v jednotlivých vědních oborech, při určení poločasu stárnutí vědeckých informací, nebo v nákupní politice knihovny. (cs)
  • Bradfords Gesetz ist eine von Samuel C. Bradford im Jahre 1934 entdeckte statistische Gesetzmäßigkeit aus dem Gebiet der Bibliometrie. Es beschreibt die Verteilung von Artikeln über ein bestimmtes Thema auf verschiedene Fachzeitschriften bzw. Periodika, die diesen Themenbereich eigentlich nicht oder nicht direkt behandeln. Veröffentlicht wurde diese Gesetzmäßigkeit und die ihr zu Grunde liegenden Studien 1934 in der Zeitschrift Engineering. (de)
  • Bradford's law is a pattern first described by Samuel C. Bradford in 1934 that estimates the exponentially diminishing returns of searching for references in science journals. One formulation is that if journals in a field are sorted by number of articles into three groups, each with about one-third of all articles, then the number of journals in each group will be proportional to 1:n:n². There are a number of related formulations of the principle. In many disciplines this pattern is called a Pareto distribution. As a practical example, suppose that a researcher has five core scientific journals for his or her subject. Suppose that in a month there are 12 articles of interest in those journals. Suppose further that in order to find another dozen articles of interest, the researcher would have to go to an additional 10 journals. Then that researcher's Bradford multiplier bm is 2 (i.e. 10/5). For each new dozen articles, that researcher will need to look in bm times as many journals. After looking in 5, 10, 20, 40, etc. journals, most researchers quickly realize that there is little point in looking further. Different researchers have different numbers of core journals, and different Bradford multipliers. But the pattern holds quite well across many subjects, and may well be a general pattern for human interactions in social systems. Like Zipf's law, to which it is related, we do not have a good explanation for why it works, but knowing that it does is very useful for librarians. What it means is that for each specialty it is sufficient to identify the "core publications" for that field and only stock those; very rarely will researchers need to go outside that set. However its impact has been far greater than that. Armed with this idea and inspired by Vannevar Bush's famous article As We May Think, Eugene Garfield at the Institute for Scientific Information in the 1960s developed a comprehensive index of how scientific thinking propagates. His Science Citation Index (SCI) had the effect of making it easy to identify exactly which scientists did science that had an impact, and which journals that science appeared in. It also caused the discovery, which some did not expect, that a few journals, such as Nature and Science, were core for all of hard science. The same pattern does not happen with the humanities or the social sciences. The result of this is pressure on scientists to publish in the best journals, and pressure on universities to ensure access to that core set of journals. On the other hand, the set of "core journals" may vary more or less strongly with the individual researchers, and even more strongly along schools-of-thought divides. There is also a danger of over-representing majority views if journals are selected in this fashion. Bradford's law is also known as Bradford's law of scattering or the Bradford distribution as it describes how the articles on a particular subject are scattered throughout the mass of periodicals. Another more general term that has come into use since 2006 is information scattering, an often observed phenomenon related to information collections where there are a few sources that have many items of relevant information about a topic, while most sources have only a few. This law or distribution in bibliometrics can be applied to the World Wide Web as well. (en)
  • La ley de Bradford es un modelo descrito originalmente por Samuel C. Bradford el año 1934 para estimar la disminución exponencial de rendimiento (decreciente) de ampliar la búsqueda de las referencias en las revistas científicas. Una formulación es que si las revistas en un área se eligen por el número de artículos en tres grupos, cada uno con un tercio de los artículos, entonces el número de revista en cada grupo será proporcional a 1:n:n².​ Este principio se puede formular de variadas formas. En muchas disciplinas este patrón se denomina distribución de Pareto. A modo de ejemplo, suponga que un investigador tiene cinco revistas para sus publicaciones. Suponga que en un mes haya 12 artículos de interés en esos journals. Suponga además que para encontrar otra docena de artículos de interés, el investigador tuviera que acceder a otras 10 publicaciones. Entonces ese multiplicador de investigador de Bradford bm es 2 (por ejemplo 10/5). Para cada docena adicional de artículos, ese investigador necesitaría ver bm veces revistas adicionales. Luego de ver 5, 10, 20, 40, ... revistas, la mayoría de los científicos rápidamente se da cuenta de que hay poco de nuevo. Diferentes investigadores tienen diferentes números de publicaciones de núcleo, y diferentes multiplicadores de Bradford. Pero el modelo calza bastante bien en diferentes materias, y bien puede ser un modelo general de interacciones humanas en sistemas sociales. Como la ley de Zipf, con la cual se relaciona, carecemos de una buena explicación de por qué funciona. Pero este conocimiento es útil para los bibliotecarios. Lo que significa que para cada especialidad es suficiente identificar las "publicaciones núcleo" para esa área y sólo suscribir aquellas. Rara vez los investigadores necesitarán salir de ese conjunto. Sin embargo el impacto ha sido mayor que eso. Armado con esta idea e inspirado por el famoso artículo de Vannevar Bush As We May Think,​ Eugene Garfield del Institute for Scientific Information en los años 1960 desarrolló un índice comprehensivo de como el pensamiento científico se propaga. Su Science Citation Index (SCI) tenía el efecto de facilitar la identificación de cual científico publicando ciencia de impacto, y que ciencia aparecía en que revista. También provocó el descubrimiento, que algunos no esperaban, que pocas revistas, tales como Nature y Science, serían núcleo para todas las ciencias duras. El mismo patrón no ocurre con las humanidades o ciencia social - posiblemente debido a que la verdad objetiva sea más difícil de establecer allí, o debido a que la literatura usada en esas áreas es más difusa, con menos énfasis en las revistas de publicación periódica. El resultado de esto es una presión para publicar en las mejores revistas científicas, y presión a las universidades para asegurar el acceso al núcleo de los journals. La ley de Bradford se conoce también como la ley de dispersión de la literatura científica de Bradford y distribución de Bradford.​ Esta ley de distribución en bibliometría se puede aplicar a la red World Wide Web.​ (es)
  • La loi de Bradford a été formulée par Samuel C. Bradford en 1934. Elle est relative à la performance des recherches bibliographiques dans les revues scientifiques. Un article d'Yves-François Le Coadic en donne la traduction suivante : (fr)
  • ブラッドフォードの法則とは1934年にによって最初に記述されたパターンで、科学ジャーナルの参考文献を検索することの指数関数的収穫逓減を推定する法則。1つの公式化はもし、ある分野のジャーナルを記事の多いものから、記事の数が約3等分になるように3つのグループに分けると、そのジャーナル数は1:n:n²になるというものである 。この原理に関する多数の関連公式が存在する。 (ja)
  • 브래드포드의 법칙(Bradford's law)은 Samuel C. Bradford가 1934년에 처음으로 제시한 패턴으로, 과학 학술지 들에서 참고문헌의 검색이 지수적으로 수확체감하는 것에 대한 추정을 말한다. 이 원리와 관련된 다른 공식들이 다수 존재한다. 그중 한 가지 공식은 한 분야의 학술지들을 전체 수록 논문 수를 기준으로 1/3씩 세 집단으로 분류할 경우에, 각 집단의 학술지 수가 1:n:n²에 비례한다는 것이다. 다른 많은 분야에서는 이 패턴을 파레토 분포(Pareto distribution)으로 부르고 있다. (ko)
  • De wet van Bradford is ontwikkeld door en is een variant op de wet van Zipf, de paretoverdeling en de 20-80-regel. Bradford was een bibliothecaris aan het Science Museum in Londen. De wet kwam naar voren bij Bradfords onderzoek naar wetenschappelijke tijdschriften. Hij zag dat een wetenschapper gemiddeld vijf kerntijdschriften had voor zijn vakgebied. In deze vijf tijdschriften verschenen iedere tijdsperiode n interessante artikelen. Om 2n interessante artikelen te vinden zou de wetenschapper de 52 (dus 25) meest relevante tijdschriften moeten doorlezen. En zo verder. Dit wordt geïllustreerd met de afbeelding rechts. De middelste zone vertegenwoordigt de vijf kerntijdschriften waarin eveneens vijf interessante artikelen gevonden worden. In zone twee, de vijfentwintig meest relevante tijdschriften, worden in totaal tien artikelen gevonden (inclusief de artikelen van de middelste zone). In de derde zone, de buitenste cirkel, worden vijftien relevante artikelen gevonden in 125 tijdschriften. Deze wet geeft aan dat een wetenschapper snel een groot percentage relevante artikelen kan vinden, maar dat het op het laatst steeds moeilijker wordt er nog meer te vinden, laat staan dat het mogelijk is ze allemaal te vinden. S.C. Bradford publiceerde dit verband voor het eerst in 1934 in een artikel getiteld "Sources of information on specific subjects", maar zijn "wet" (eigenlijk een empirische relatie) kreeg ruimere bekendheid door zijn boek Documentation uit 1948. Dit principe is gegeneraliseerd en op verschillende gebieden in de sociale wetenschappen toegepast. (nl)
  • Prawo Bradforda – zasada głosząca, że w każdej dziedzinie nauki istnieje pewien dość nieliczny zestaw najważniejszych czasopism, w których jest drukowana znaczna liczba (ok. 1/3) spośród wszystkich wartościowych publikacji z danej dziedziny. (pl)
  • Брэдфорда закон — это закономерность, впервые описанная математиком и библиотекарем Самуэлом Брэдфордом в 1934 году, которая оценивает зависимость результатов нахождения новых ссылок по определённой теме в научных журналах в зависимости от числа просмотров. (ru)
  • Закон Бредфорда - закон, який описує експоненційне від збільшення кількості переглянутих посилань в наукових журналах. Його сформулював Самуель Бредфорд 1934 року. За одним із формулювань, якщо журнали в якійсь царині розділити за числом статей на три групи, так що в кожній групі буде по одній третій всіх статей, тоді кількість журналів у кожній групі буде пропорційна до формули 1:n:n². Існує багато споріднених формулювань цього принципу. В багатьох дисциплінах цей принцип має назву Розподіл Парето. З практичної точки зору можна навести такий приклад. Припустимо, що дослідник має п'ять основних наукових журналів про свою галузь знань. Припустимо, що в місяць ті журнали публікують 12 статей, що цікавлять його. Припустимо далі, що для пошуку наступних 12 статей, які його цікавлять, дослідник має переглянути ще 10 додаткових журналів. Тоді для дослідника множник Бредфорда bm буде дорівнювати 2 (приміром, 10/5). Щоб знайти кожну наступну дюжину статей, які цікавлять дослідника, він повинен буде переглянути у bm разів більше журналів. Після перегляду 5, 10, 20, 40 і т.д. журналів дослідники швидко усвідомлюють, що немає сенсу дивитись далі. Різні дослідники мають різну кількість основних журналів і різні множники Бредфорда, але сам принцип справджується для багатьох предметів і взагалі добре характеризує взаємодію людей в соціальних системах. Як і у випадку з Законом Ципфа, з яким Закон Бредфорда пов'язаний, ми не можемо до кінця пояснити, чому він працює, але факт його дії зручно використовувати у своїй роботі бібліотекарям. Він означає, що для кожної галузі достатньо визначити "основні публікації" й накопичувати лише їх; ймовірність того, що дослідникам буде потрібно вийти за їх межі, дуже низька. Однак його вплив виходить далеко за межі бібліотечної справи. Озброєний цією ідеєю і перебуваючи під впливом знаменитої статті Ванневара Буша , Юджин Гарфілд з Інституту наукової інформації у 1960-х роках розробив комплексний індекс, що описує поширення наукового мислення. Його індекс цитувань (SCI) полегшив задачу віднаходження тих науковців, чиї праці виявили помітний вплив, і пошуку наукових журналів, у яких ці праці з'явилися. Також це призвело до відкриття, що кілька журналів, таких як Nature і Science, були основними для природничих наук. Але це не справджується для гуманітарних або соціальних наук. Результатом цього висновку є необхідність науковцям публікувати свої праці в найкращих журналах і тиск на університети гарантувати доступ до набору цих основних журналів. З другого боку набір "основних журналів" може відрізнятися більш чи менш суворо за дослідниками, або ж навіть ще більш суворо за поділом на наукові школи. Також існує ризик приділити занадто багато уваги поглядам більшості, якщо підбирати журнали у цей спосіб. Закон Бредфорда також відомий під назвами закон розсіювання Бредфорда і Розподіл Бредфорда. Його можна застосовувати до WWW. (uk)
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 62119 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 8310 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1102394083 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
gold:hypernym
rdf:type
rdfs:comment
  • Bradfords Gesetz ist eine von Samuel C. Bradford im Jahre 1934 entdeckte statistische Gesetzmäßigkeit aus dem Gebiet der Bibliometrie. Es beschreibt die Verteilung von Artikeln über ein bestimmtes Thema auf verschiedene Fachzeitschriften bzw. Periodika, die diesen Themenbereich eigentlich nicht oder nicht direkt behandeln. Veröffentlicht wurde diese Gesetzmäßigkeit und die ihr zu Grunde liegenden Studien 1934 in der Zeitschrift Engineering. (de)
  • La loi de Bradford a été formulée par Samuel C. Bradford en 1934. Elle est relative à la performance des recherches bibliographiques dans les revues scientifiques. Un article d'Yves-François Le Coadic en donne la traduction suivante : (fr)
  • ブラッドフォードの法則とは1934年にによって最初に記述されたパターンで、科学ジャーナルの参考文献を検索することの指数関数的収穫逓減を推定する法則。1つの公式化はもし、ある分野のジャーナルを記事の多いものから、記事の数が約3等分になるように3つのグループに分けると、そのジャーナル数は1:n:n²になるというものである 。この原理に関する多数の関連公式が存在する。 (ja)
  • 브래드포드의 법칙(Bradford's law)은 Samuel C. Bradford가 1934년에 처음으로 제시한 패턴으로, 과학 학술지 들에서 참고문헌의 검색이 지수적으로 수확체감하는 것에 대한 추정을 말한다. 이 원리와 관련된 다른 공식들이 다수 존재한다. 그중 한 가지 공식은 한 분야의 학술지들을 전체 수록 논문 수를 기준으로 1/3씩 세 집단으로 분류할 경우에, 각 집단의 학술지 수가 1:n:n²에 비례한다는 것이다. 다른 많은 분야에서는 이 패턴을 파레토 분포(Pareto distribution)으로 부르고 있다. (ko)
  • Prawo Bradforda – zasada głosząca, że w każdej dziedzinie nauki istnieje pewien dość nieliczny zestaw najważniejszych czasopism, w których jest drukowana znaczna liczba (ok. 1/3) spośród wszystkich wartościowych publikacji z danej dziedziny. (pl)
  • Брэдфорда закон — это закономерность, впервые описанная математиком и библиотекарем Самуэлом Брэдфордом в 1934 году, которая оценивает зависимость результатов нахождения новых ссылок по определённой теме в научных журналах в зависимости от числа просмотров. (ru)
  • La Llei de Bradford o Llei de dispersió de la literatura científicia és una llei bibliomètrica, enunciada per Samuel C. Bradford l'any 1934, amb la que es pretén trobar la distribució d'articles sobre un tema dins la literatura científica. Bradford diu que si es disposen les revistes científiques en ordre decreixent segons la seva producció d'articles sobre un tema, s'observa que es poden fer diferents grups. Un primer grup, anomenat "nucli", on hi ha les revistas que publiquen més sobre el tema en qüestió, i altres grups o "zones" que contenen aproximadament el mateix nombre d'articles que el nucli, amb la particularitat que el nombre de revistes en el nucli i en les successives zones es presenta amb la relació 1:n:n². (ca)
  • Bradfordův zákon rozptylu (také jen Bradfordův zákon) je empirický bibliometrický zákon, který objevil Samuel C. Bradford. Bradford při sestavování rešerše z geofyziky zjistil, že články s požadovanou tematikou byly zveřejněné v 326 časopisech. Když tyto časopisy rozčlenil na tři skupiny tak, aby v každé byl přibližně stejný počet článků, v první skupině bylo 9 časopisů s 429 články, v druhé 59 časopisů se 499 články a v poslední 258 časopisů s 404 články. Podobnou zákonitost zjistil i při jiných rešerších. Matematicky: X:Y:Z = X:nX:n²X = 1:n:n² (cs)
  • Bradford's law is a pattern first described by Samuel C. Bradford in 1934 that estimates the exponentially diminishing returns of searching for references in science journals. One formulation is that if journals in a field are sorted by number of articles into three groups, each with about one-third of all articles, then the number of journals in each group will be proportional to 1:n:n². There are a number of related formulations of the principle. (en)
  • La ley de Bradford es un modelo descrito originalmente por Samuel C. Bradford el año 1934 para estimar la disminución exponencial de rendimiento (decreciente) de ampliar la búsqueda de las referencias en las revistas científicas. Una formulación es que si las revistas en un área se eligen por el número de artículos en tres grupos, cada uno con un tercio de los artículos, entonces el número de revista en cada grupo será proporcional a 1:n:n².​ Este principio se puede formular de variadas formas. (es)
  • De wet van Bradford is ontwikkeld door en is een variant op de wet van Zipf, de paretoverdeling en de 20-80-regel. Bradford was een bibliothecaris aan het Science Museum in Londen. De wet kwam naar voren bij Bradfords onderzoek naar wetenschappelijke tijdschriften. Hij zag dat een wetenschapper gemiddeld vijf kerntijdschriften had voor zijn vakgebied. In deze vijf tijdschriften verschenen iedere tijdsperiode n interessante artikelen. Om 2n interessante artikelen te vinden zou de wetenschapper de 52 (dus 25) meest relevante tijdschriften moeten doorlezen. En zo verder. (nl)
  • Закон Бредфорда - закон, який описує експоненційне від збільшення кількості переглянутих посилань в наукових журналах. Його сформулював Самуель Бредфорд 1934 року. За одним із формулювань, якщо журнали в якійсь царині розділити за числом статей на три групи, так що в кожній групі буде по одній третій всіх статей, тоді кількість журналів у кожній групі буде пропорційна до формули 1:n:n². Існує багато споріднених формулювань цього принципу. Закон Бредфорда також відомий під назвами закон розсіювання Бредфорда і Розподіл Бредфорда. Його можна застосовувати до WWW. (uk)
rdfs:label
  • Llei de Bradford (ca)
  • Bradfordův zákon (cs)
  • Bradfords Gesetz (de)
  • Bradford's law (en)
  • Ley de Bradford (es)
  • Loi de Bradford (fr)
  • ブラッドフォードの法則 (ja)
  • 브래드포드 법칙 (ko)
  • Prawo Bradforda (pl)
  • Wet van Bradford (nl)
  • Закон Брэдфорда (ru)
  • Закон Бредфорда (uk)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:knownFor of
is dbo:wikiPageDisambiguates of
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License