| dbo:abstract
|
- Svatí Prvomučedníci římští byli křesťané umučení, kteří byli usmrceni v Římě v polovině 60. let 1. století. Byli to křesťané, které římský císař Nero obvinil ze zapálení Říma v roce 64. Mezi praktikami mučení patřilo roztrhání zvířaty či ukřižování. Všichni tito křesťané byli společníky svatých apoštolů. Přesný počet mučedníků není znám. Zprávu o tomto pronásledování podává Tacitus či sv. Klement Římský. Jejich svátek je připomínán 30. června, tedy den po svátku apoštolů Petra a Pavla, kteří byli pravděpodobně mezi mučedníky Neronova pronásledování. (cs)
- La festivitat catòlica dels Primers Màrtirs de l'Església Romana commemora els sants desconeguts, sense nom, que moriren com a màrtirs durant les persecucions als cristians decretades per l'emperador Neró (54-68) a Roma, entre el juliol de 64 i fins al 67. La persecució començà quasi immediatament després del gran incendi de Roma, la nit del 18 de juliol de 64. Iniciativa imperial, volia fer caure sobre els cristians la ira del poble, per evitar que s'adrecés al govern o al mateix emperador. Neró acusà els cristians d'haver provocat l'incendi i d'altres calamitats esdevingudes a Roma. Durant quatre anys, els cristians foren perseguits i torturats, arribant a uns nivells altíssims de crueltat que esveraren els mateixos romans. La majoria d'execucions, segons diu Climent I, tenien lloc als jardins del Vaticà, que Neró deixà a aquest fi. Els mètodes anaren des de la decapitació o la crucifixió fins a la mort per les feres, les fogueres i d'altres. Entre les víctimes hi hagué els apòstols Pere i Pau, líders de la comunitat cristiana a Roma. Altres sants morts llavors tenen festivitat pròpia altres dies, com Edist (12 d'octubre), Procés i Martinià (2 de juliol) o Basilissa i Anastàsia de Roma (15 d'abril). (ca)
- The First Martyrs of the Church of Rome were Christians martyred in the city of Rome during Nero's persecution in 64. The event is recorded by both Tacitus and Pope Clement I, among others. They are celebrated in the Roman Catholic Church as an optional memorial on 30 June. (en)
- Als erste Märtyrer von Rom werden im Martyrologium Romanum die Christen bezeichnet, die im Anschluss an den großen Brand Roms Opfer der Neronischen Christenverfolgung wurden. Sie werden als Heilige verehrt. (de)
- Les Premiers martyrs de l’Église de Rome concerne, suivant l'hagiographie catholique, le nom donné à un groupe indéterminé de chrétiens victimes du premier épisode de persécution des chrétiens qui prend place à Rome entre 64 et 68 à l'instigation de Néron à la suite du grand incendie de Rome. (fr)
- Para Martir Pertama Gereja Roma adalah para penganut Kristen yang menjadi martir di kota Roma pada zaman penindasan Nero pada tahun 64. Catatan tersebut dicatat oleh Tasitus dan Paus Klemens I, dan lainnya. Mereka dirayakan dalam Gereja Katolik Roma pada 30 Juni. (in)
- Con primi martiri della Chiesa romana si intende la commemorazione dei santi rimasti senza nome martirizzati durante la persecuzione scatenata dall'imperatore Nerone a Roma, a partire dal luglio 64 e protrattasi fino al 67. La persecuzione seguì quasi immediatamente all'incendio di Roma, scatenatosi nella notte del 18 luglio 64 e fu un'iniziativa dell'imperatore, il quale tentò di utilizzare questa mossa sanguinaria per allontanare da sé l'ira del popolo. Lo storico latino Tacito, che pur non vedeva di buon grado questa setta nascente, nei suoi Annales non nascose una certa compassione verso i Cristiani. Per cercare di discolparsi, Nerone scaricò sui seguaci di Cristo le colpe che lo mettevano in cattiva luce di fronte ai suoi sudditi, accusandoli di qualsiasi calamità avventatasi su Roma. Le conseguenze di questo furono atroci per i Cristiani e perdurarono per quattro anni. La maggior parte delle esecuzioni, stando al racconto di papa Clemente, avvenne presso i giardini vaticani, messi a disposizione per questo scopo dall'imperatore. I metodi di esecuzione erano tra i più vari e non risparmiavano affatto crudeli beffe per i condannati. Numerosi cristiani, presso i giardini del colle Oppio, vennero cosparsi di pece e venne appiccato loro fuoco affinché fornissero luce nella notte; bambini e donne vennero ricoperti della pelle di alcuni animali e offerti in pasto alle bestie feroci; altri vennero invece crocifissi o decapitati. Tra le vittime non rimaste ignote ci furono i due apostoli, capostipiti della Chiesa Romana: Pietro, condannato al supplizio della crocifissione nel circo neroniano, e Paolo, il missionario, decapitato alle verso il 65 (o 67). Seppure la maggior parte delle vittime della persecuzione di Nerone vengano commemorate il 30 giugno, la Chiesa Cattolica ha fornito ancora altre date per ricordare altre vittime come, ad esempio, San Torpè (decapitato nel 65), ricordato il 29 aprile; Sant'Edisto, (sepolto vivo nell'anno 67 o 68), festeggiato il 12 ottobre; Processo e Martiniano (decapitati nel 67), festeggiati il 2 luglio; Basilissa e Anastasia (decapitate nel 68), commemorate il 15 aprile. (it)
- Tot de eerste martelaren van de Romeinse Kerk worden die martelaren gerekend die slachtoffer werden van de christenvervolging onder keizer Nero, na de Grote brand van Rome in het jaar 64. Keizer Nero werd na de grote brand zelf verantwoordelijk gehouden voor het uitbreken ervan. Om aan deze verdenking te ontkomen, zocht hij - zoals Tacitus verhaalt - de jonge christengemeenschap aansprakelijk te stellen voor de dramatische gebeurtenissen. Hij liet hen vervolgen, oppakken en veroordelen, waarna ze vaak door kruisiging, levend verbranden, of als menselijk offer in het Romeins circus ter dood gebracht werden. Deze eerste Romeinse martelaren hebben, sinds het Tweede Vaticaans Concilie hun gedachtenis op 30 juni, daags na het Hoogfeest van de Heilige Petrus en Paulus. (nl)
|
| rdfs:comment
|
- Svatí Prvomučedníci římští byli křesťané umučení, kteří byli usmrceni v Římě v polovině 60. let 1. století. Byli to křesťané, které římský císař Nero obvinil ze zapálení Říma v roce 64. Mezi praktikami mučení patřilo roztrhání zvířaty či ukřižování. Všichni tito křesťané byli společníky svatých apoštolů. Přesný počet mučedníků není znám. Zprávu o tomto pronásledování podává Tacitus či sv. Klement Římský. Jejich svátek je připomínán 30. června, tedy den po svátku apoštolů Petra a Pavla, kteří byli pravděpodobně mezi mučedníky Neronova pronásledování. (cs)
- The First Martyrs of the Church of Rome were Christians martyred in the city of Rome during Nero's persecution in 64. The event is recorded by both Tacitus and Pope Clement I, among others. They are celebrated in the Roman Catholic Church as an optional memorial on 30 June. (en)
- Als erste Märtyrer von Rom werden im Martyrologium Romanum die Christen bezeichnet, die im Anschluss an den großen Brand Roms Opfer der Neronischen Christenverfolgung wurden. Sie werden als Heilige verehrt. (de)
- Les Premiers martyrs de l’Église de Rome concerne, suivant l'hagiographie catholique, le nom donné à un groupe indéterminé de chrétiens victimes du premier épisode de persécution des chrétiens qui prend place à Rome entre 64 et 68 à l'instigation de Néron à la suite du grand incendie de Rome. (fr)
- Para Martir Pertama Gereja Roma adalah para penganut Kristen yang menjadi martir di kota Roma pada zaman penindasan Nero pada tahun 64. Catatan tersebut dicatat oleh Tasitus dan Paus Klemens I, dan lainnya. Mereka dirayakan dalam Gereja Katolik Roma pada 30 Juni. (in)
- La festivitat catòlica dels Primers Màrtirs de l'Església Romana commemora els sants desconeguts, sense nom, que moriren com a màrtirs durant les persecucions als cristians decretades per l'emperador Neró (54-68) a Roma, entre el juliol de 64 i fins al 67. (ca)
- Con primi martiri della Chiesa romana si intende la commemorazione dei santi rimasti senza nome martirizzati durante la persecuzione scatenata dall'imperatore Nerone a Roma, a partire dal luglio 64 e protrattasi fino al 67. Per cercare di discolparsi, Nerone scaricò sui seguaci di Cristo le colpe che lo mettevano in cattiva luce di fronte ai suoi sudditi, accusandoli di qualsiasi calamità avventatasi su Roma. Le conseguenze di questo furono atroci per i Cristiani e perdurarono per quattro anni. (it)
- Tot de eerste martelaren van de Romeinse Kerk worden die martelaren gerekend die slachtoffer werden van de christenvervolging onder keizer Nero, na de Grote brand van Rome in het jaar 64. Keizer Nero werd na de grote brand zelf verantwoordelijk gehouden voor het uitbreken ervan. Om aan deze verdenking te ontkomen, zocht hij - zoals Tacitus verhaalt - de jonge christengemeenschap aansprakelijk te stellen voor de dramatische gebeurtenissen. Hij liet hen vervolgen, oppakken en veroordelen, waarna ze vaak door kruisiging, levend verbranden, of als menselijk offer in het Romeins circus ter dood gebracht werden. (nl)
|
