| dbpedia-owl:abstract
| - Wyklejka (nazywana potocznie przez drukarzy forzacem) – element oprawy książkowej: dwukartkowa składka przyklejona lub przyszywana grzbietem do pierwszego lub ostatniego arkusza książki w twardej oprawie; jedna z jej kartek jest w całości przyklejona do wewnętrznej strony okładki. Zadaniem wyklejki jest ochrona przed zniszczeniem zewnętrznych arkuszy książki i związanie bloku książkowego z okładką. Dodatkowo, wkładka mogła zdobić książkę, dlatego czasem wykonywana była z kosztownych materiałów jak pergamin, skóra lub jedwab.
- Das Vorsatz (auch: Vorsatzblatt oder Vorsatzpapier, früher auch Buchbinderblätter) eines Buchs verbindet den Buchblock vorne und hinten mit dem Buchdeckel und ähnelt optisch einer in der Mitte gefalzten Doppelseite.
- Försättsblad eller försätts benämns de två blad som binder samman pärmen ("bandet") och bokblocket. Det bakre har även kallats eftersättsblad. Termen försättspapper används för att karakterisera det slag av papper som används som försättsblad. Oftast skiljer sig detta papper genom struktur, vikt eller färg, från de övriga boksidorna. Mycket vanligt (åtminstone i äldre böcker) är ett marmorerat papper.
- Les guardes (ant. guardets) són una part del llibre, concretament els fulls que l'enquadernador posa entre el llibre i cadascun dels cartons de la coberta, la meitat del qual s'enganxa a la cara interior del cartó. Segons EmiliEroles, en el seu Diccionario Histórico del Libro existeixen tres classes de guardes:
* 1) Els fulls blancs que s'adhereixen a les cares interiors de les tapes, resguardant el text.
* 2) Els fulls blancs duplicats, que en llibres de certa categoria, impresos sobre paper especial, tenen al principi i al final del llibre i que es diuen Fulls de cortesia.
* 3) Les guardes jaspiades, que antigament es col·locaven en tots els llibres. Antigament es folraven les cobertes interiors dels llibres amb estampes, que s'encolaven sobre el cartó o la pell de les tapes i que van ser, en realitat, les precursores de les guardes. Es deia que el sant o la imatge que figurava a l'estampa guardava i protegia el llibre. I segons el Diccionari Paperer, és el paper que uneix i lliga les tapes del llibre amb la seva tripa (part interna del paper, la composició i comportament de la qual condicionarà les característiques del full; i en el mateix Diccionari, el Paper de guardes és aquell d'uns 80 g/m², generalment acolorit amb sanefes o dibuixos, que es fa servir per a fer la guarda del llibre. En el llibre manuscrit és el foli de protecció que l'enquadernador posa entre el llibre i cadascun dels cartons de la coberta, la meitat del qual s'agafa a la cara interior del cartó. El Diccionario de Bibliología y ciencias afines, precisa que: la guarda és el full de paper dels dos que, doblegats per la meitat i generalment en blanc, posen els enquadernadors al començ i a la fi del llibre encartonat i s'usa més en plural, Guardes. En les guardes, una de les seves pàgines séagafa a la part interior de la tapa; les afegeix l'enquadernador, en els primers temps per a reforçar els caixos de les cobertes i protegir millor la primera i darrera pàgina del llibre, i generalment són de paper diferent del que s'usa en el cos del llibre, de diferent gramatge i de vegades també de diferent color.Poden anar en blanc, litografiades d'una color llisa o de diverses colors, fentaigües i impreses tipogràficament. De vegades s'imprimeixen especialment per a una obra determinada, i la seva il·lustració té a veure amb l'obra, amb la casa editora, amb qui l'ha encarregat, etc. Si es tracta d'una col·lecció, les guardes són iguals en tots i cadascun dels seus volums. En enquadernacions riques, les guardes poden ser de materials diferents del paper, com la seda, el moaré, i fins i tot alguns ordes mendicants feien les guardes d'alguns llibres religiosos ambla mateixa llana emprada en els seus hàbits. Normalment no porten foliació, però virtualment s'enumeren de l'1 al 4 les cares de la guarda anterior i del 5 al 8, les de la posterior. Mentre que els llibres en rústica no tenen guardes, en les obres de luxe podenconstituir una ostentació artística i de bon gust. Segons la part del llibre on siguin o segons com es fan tenen denominacions diferents: En el full de guarda, una part va adherida a la contratapa i l'altra (anomenada Volant o full de cortesia) pot anar aferrada o no a la primera pàgina del quadernet de guardes blanques, si aquests dos fulls formen una sola peça que s'adapta al joc i al caixo del llibre s'anomena Guarda catalana. Guarda anterior, és la que va al principi del llibre, amb el full esquerre encolat a la coberta anterior. Guarda posterior, és la que va a la fi, encolada a la coberta posterior. Guarda volant, part de la guarda que no s'adhereix a la contracoberta, per oposició a la contraguarda (part de la guarda encolada a la contracoberta). Contraguarda, full de la guarda que adherida a la contratapa. Cap al segle xvii, a França van començar a utilitzar paper pintat a mà per a fer guardes, moltes vegades amb aspecte jaspiat o marbrat. Al principi del segle xvii, a Àustria les guardes imitaven pell embotida, i a la darreria del mateix segle, imitant la trama dels teixits van néixer les indianes, dibuixos o motius amb colors molt vives que es repeteixen per tota la superfície del paper de guardes. Diverses tècniques permeten de decorar els papers de guardes de maneres molt originals, i fins i tot s'utilitzaren per a folrar externament els llibres o per a confeccionar estoigs.
- The endpapers or end-papers of a book (also known as the endsheets) are the pages that consist of a double-size sheet folded, with one half pasted against an inside cover (the pastedown), and the other serving as the first free page (the free endpaper or flyleaf). Thus, the front endpapers precede the title page and the text, whereas the back endpapers follow the text. Booksellers sometimes refer to the front endpaper as FEP. Before mass printing in the 20th century it was common for the endpapers of books to have paper marbling. Sometimes the endpapers are used for maps or other relevant information. They are the traditional place to put bookplates, or an owner's inscription. As of 2010, there are many styles of endsheets or endpapers that are specifically designed for use with different bindings. For example, endsheets reinforced with cloth are used in sewn bindings. The cloth holds the stitches and prevents the paper from perforating and tearing. Other styles are designed for use with perfect binders. Combined and Universal Endsheets are loaded into the cover feeder of an automatic perfect binder and attached – instead of the soft cover – automatically producing a book block reinforced from head to tail. The Folded Tabbed End sheet is collated with the text pages, milled and bound along with the book block. There are also many styles of endpapers that are engineered to meet textbook standards and library binding standards as well as endsheets for conservation and book repair.
- Las guardas de un libro son las hojas de papel que coloca el encuadernador dobladas por la mitad para unir los pliegos (que constituyen el cuerpo del libro) y la cubierta. Son dos juegos de dos hojas cada uno, situados al comienzo y al final del tomo, cosidos ambos con el conjunto de los pliegos y cuyas caras externas se adhieren a las caras interiores de las cubiertas. Es frecuente que las guardas se distingan del resto de las páginas del libro por el tipo del papel, que puede ser coloreado de serie, en liso o con dibujos o filigranas, o venir impreso con motivos gráficos específicos que se relacionen con el libro concreto o con la colección en la que se incluye. Sin embargo, en muchas ocasiones, las guardas pertenecen a los propios pliegos (primero y último) del libro. Sobre las guardas es donde se sitúa el Ex-libris.
- Фо́рзац (нім. Vorsatz) — це однозгинний аркуш паперу, скріплений з першим і останнім зошитами блока і призначений для з'єднання блока з палітуркою.
- Фо́рзац (форза́ц; нем. Vorsatz) — элемент конструкции книги, лист, соединяющий книжный блок с переплётной крышкой. Обычно выполняет декоративно-оформительскую функцию: скрыть «изнаночную» сторону переплетной крышки и место крепления последней с книжным блоком. Иногда на форзацах помещают различные справочные данные (в словарях, учебниках). Не все книги имеют форзац: например, у изданий, имеющих клеевое скрепление с шитьём, чаще всего есть только оборот обложки.
- Een schutblad of schutvel is een vel papier dat het boekblok beschut. Een boekblok wordt met een paar schutvellen in een boekomslag vastgelijmd. Als schutvellen kunnen dienen het eerste blad van het eerste katern plus het laatste blad van het laatste katern. In dat geval zijn de schutvellen met het boekblok meegenaaid. Of er worden twee dubbelgevouwen vellen als schutvellen gebruikt. In dat geval worden losse schutvellen - die van een andere papiersoort kunnen zijn dan het boek - met een smalle reep lijm langs de rug tegen de voor- respectievelijk achterzijde van het boekblok gelijmd. De schutvellen, die het boekblok beschutten, worden met de volle bladspiegel op het voorplat en achterplat van de omslag gelijmd. Dit wordt wel het inhangen van een boek genoemd. Na het voorste schutblad of schutvel volgt meestal een Franse titelpagina met een korte titel van het boek.Het schutblad is soms bladzijde 1 van een boek, de lege achterkant is dan bladzijde 2. Soms begint de paginanummering op de eerste bladzijde van het eerste hoofdstuk en worden de pagina's vóór die bladzijde (vanaf de titelpagina) met Romeinse cijfers genummerd of worden aan hen geen nummers toegekend.
* Het aanbrengen van schutvellen op boekblokken.
* Het inhangen van het boekblok in de band: de schutbladen worden met lijm ingesmeerd.
- In legatoria, i risguardi, o sguardie, o guardie, o carte di guardia sono le carte non stampate che si trovano prima o dopo il corpo del libro a protezione del testo. Essendo posti all'inizio e alla fine di un libro, all'infuori dei fascicoli o segnature, non ne fanno parte. Perciò, anche quando sono bianchi e della stessa carta del testo, i risguardi non vanno mai contati come pagine. La sguardia anteriore di sinistra e posteriore di destra, interamente incollata all'uno o all'altro piatto di un libro rilegato, si chiama "controguardia". La sguardia anteriore di destra e posteriore di sinistra, incollata a fil di margine rispettivamente alla prima e all'ultima pagina del libro, è chiamata "guardia" tout court o "guardia libera". Nei libri antichi fino a tutto il XVIII secolo di solito le sguardie erano cucite alla piega come le segnature (si parla perciò di "sguardie cucite"), con un particolare accorgimento di imbrachettatura, che permetteva di utilizzare due carte anziché una carta doppia. Le sguardie possono essere bianche, colorate o decorate con motivi anche xilografici di fantasia (nei libri antichi erano marmorizzate), perlopiù in carta diversa rispetto al resto del libro. Nei libri antichi di lusso, spesso venivano applicate le "doppie sguardie", cioè sia sguardie esterne decorate sia sguardie interne bianche (in tal caso incollando una sguardia decorata a una sguardia bianca). La loro utilità pratica è evidente in libri cartonati o rilegati in tela, pelle o pergamena, poiché aiutano a tenere unita la coperta rigida al blocco del libro. Nei libri in brossura e negli opuscoli i risguardi solitamente mancano, ma è spesso presente una singola carta di guardia in principio e in fine, che talvolta può far parte del fascicolo (si parla allora di "carta bianca" usata come guardia).
|
| comment
| - Wyklejka (nazywana potocznie przez drukarzy forzacem) – element oprawy książkowej: dwukartkowa składka przyklejona lub przyszywana grzbietem do pierwszego lub ostatniego arkusza książki w twardej oprawie; jedna z jej kartek jest w całości przyklejona do wewnętrznej strony okładki. Zadaniem wyklejki jest ochrona przed zniszczeniem zewnętrznych arkuszy książki i związanie bloku książkowego z okładką. Dodatkowo, wkładka mogła zdobić książkę, dlatego czasem wykonywana była z kosztownych materiałów jak pergamin, skóra lub jedwab.
- Das Vorsatz (auch: Vorsatzblatt oder Vorsatzpapier, früher auch Buchbinderblätter) eines Buchs verbindet den Buchblock vorne und hinten mit dem Buchdeckel und ähnelt optisch einer in der Mitte gefalzten Doppelseite.
- Les guardes (ant. guardets) són una part del llibre, concretament els fulls que l'enquadernador posa entre el llibre i cadascun dels cartons de la coberta, la meitat del qual s'enganxa a la cara interior del cartó. Segons EmiliEroles, en el seu Diccionario Histórico del Libro existeixen tres classes de guardes: Antigament es folraven les cobertes interiors dels llibres amb estampes, que s'encolaven sobre el cartó o la pell de les tapes i que van ser, en realitat, les precursores de les guardes. Es deia que el sant o la imatge que figurava a l'estampa guardava i protegia el llibre.
- Las guardas de un libro son las hojas de papel que coloca el encuadernador dobladas por la mitad para unir los pliegos (que constituyen el cuerpo del libro) y la cubierta. Son dos juegos de dos hojas cada uno, situados al comienzo y al final del tomo, cosidos ambos con el conjunto de los pliegos y cuyas caras externas se adhieren a las caras interiores de las cubiertas. Sobre las guardas es donde se sitúa el Ex-libris.
- Een schutblad of schutvel is een vel papier dat het boekblok beschut. Een boekblok wordt met een paar schutvellen in een boekomslag vastgelijmd. Als schutvellen kunnen dienen het eerste blad van het eerste katern plus het laatste blad van het laatste katern. In dat geval zijn de schutvellen met het boekblok meegenaaid. Of er worden twee dubbelgevouwen vellen als schutvellen gebruikt. In dat geval worden losse schutvellen - die van een andere papiersoort kunnen zijn dan het boek - met een smalle reep lijm langs de rug tegen de voor- respectievelijk achterzijde van het boekblok gelijmd.
*
*
- Försättsblad eller försätts benämns de två blad som binder samman pärmen ("bandet") och bokblocket. Det bakre har även kallats eftersättsblad. Termen försättspapper används för att karakterisera det slag av papper som används som försättsblad. Oftast skiljer sig detta papper genom struktur, vikt eller färg, från de övriga boksidorna. Mycket vanligt (åtminstone i äldre böcker) är ett marmorerat papper.
- In legatoria, i risguardi, o sguardie, o guardie, o carte di guardia sono le carte non stampate che si trovano prima o dopo il corpo del libro a protezione del testo. Essendo posti all'inizio e alla fine di un libro, all'infuori dei fascicoli o segnature, non ne fanno parte. Perciò, anche quando sono bianchi e della stessa carta del testo, i risguardi non vanno mai contati come pagine.
- Фо́рзац (нім. Vorsatz) — це однозгинний аркуш паперу, скріплений з першим і останнім зошитами блока і призначений для з'єднання блока з палітуркою.
- Фо́рзац (форза́ц; нем. Vorsatz) — элемент конструкции книги, лист, соединяющий книжный блок с переплётной крышкой. Обычно выполняет декоративно-оформительскую функцию: скрыть «изнаночную» сторону переплетной крышки и место крепления последней с книжным блоком. Иногда на форзацах помещают различные справочные данные (в словарях, учебниках). Не все книги имеют форзац: например, у изданий, имеющих клеевое скрепление с шитьём, чаще всего есть только оборот обложки.
- The endpapers or end-papers of a book (also known as the endsheets) are the pages that consist of a double-size sheet folded, with one half pasted against an inside cover (the pastedown), and the other serving as the first free page (the free endpaper or flyleaf). Thus, the front endpapers precede the title page and the text, whereas the back endpapers follow the text. Booksellers sometimes refer to the front endpaper as FEP.
|
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)
